Competència comunicativa

Definició: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants"

Sempre que fas una acció de parlar, esperes que algú ho rebi. Darrera de qualsevol parla hi ha un objectiu, si l'assoleixes el teu grau d'eficàcia augmenta. 
Des de l'àmbit públic fins al nivell professional, a la nostra cultura hi han uns caràcters assolits per a cada context, situació, és a dir n'hi han marques imposades des de l'antiguitat. ( Exemple: quan anem a una entrevista, utilitzem un llenguatge més formal.)

Components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical: 

• La que més treballem a les escoles
• Fa referència al domini del codi lingüístic
• S'ocupa dels nivells: fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.

2. Competència sociolingüística

• Fa referència amb el domini dels dialectes i dels registres (col·loquial, tècnic..).
• Saber interpretar el context i gestionar el discurs segons el context.
• S'ocupa de la situació dels participants, del propòsit de la interacció i per ultim de les normes i convencions de la interacció.
• A l'escola s'utilitza però no és practicat.

3. Competència discursiva

• Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. 
• De forma oral o escrita.
• Davant d'una situació, jo he de triar allò que em farà arribar al meu objectiu.

4. Competència estratègica

• Fa referència a l'estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació.
• Sempre és necessari utilitzar recursos i mecanismes verbals i no verbals
• Més recursos igual a més eficaç.