La meva recitació de poesia

“Eco” de Joan Brossa 

-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.

-Explica’m què és la lluna. -La lluna.

-I per què en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?

 I aquestes mans que fan ombra xinesa?

 Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí

 l’última forma de la saviesa:

 Mira’t a fons, afirma sempre el que és

 i aprèn amb seny que no pots fer res més.

Vaig recitar, aquest poema perquè hem transmetia alegria, i m'hem recordava aquells estius a la muntanya amb la meva família, on la meva germana i jo jugàvem a fer eco a les muntanyes. 

Quan la vaig recitar, em trobava força nerviosa, però una vegada vaig començar la vaig dir i em vaig sentir com quan era petita hi recitàvem per els pares els poemes de nadal.

Cal dir que vaig estar tota una setmana treballa'n a casa, d'aquesta manera els nervis no s'em van notar força.

Identitat i territori

En aquest últim mes i mig, ha classe hem estat fent les exposicions d'identitat i territori. Mica en mica després de cada sessió he anat recol·lectant les errors greus que deien els professors. A continuació ús faig un llistat de errors que no es poden fer en les presentacions:

• Les faltes ortogràfiques a nivell escrit
• Les faltes a nivell oral ( fonètica)
• Pel que fa l'assignatura de GTIC, algunes companyes van introduir "gags" que fins ara no s'havien introduït hem de tenir curar amb: els vídeos , la imatge no pot estar ballant tota l'estona, la qualitat dels vídeos i les citacions d'autors i  d'on extraiem l'informació.Els tipus de lletres (no utilitzar lletra Comic Sans o lligada) ja que aquest tipus de lletres no es llegeixen bé.

Més errades :

•  Hem d'omplir tot l'escenari, no arraconar-nos en una cantonada, moure'ns quan tenim la paraula.
• Hem de deixar protagonisme a la nostra parella quan parla i com som un equip mentre una parla, l'altre passarà les diapositives.
•  Passar les diapositives al mateix ritme que es va dient les idees (compenetració entre companys)
• Parlar de coses que estem veient, no parlar de coses que no podem veure

·        

Doncs bé mica en mica hem anat millorant les exposicions, i no ens podem quedar amb això sinó que, hem fer-ho servir per millorar totes i cadascunes de les presentacions que anirem fent durant aquests anys.

La llengua del discurs expositiu

com ha de ser ?

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

L'altre dia ha classe de COED vam parlar sobre quina era la estructura que havia de tenir un bon discurs. Mitjançant un esquema aixi podreu veure la i tota l'informació, d'una manera més clara, precisa i breu.

INTRODUCCIÓ

DESENVOLUPAMENT

CONCLUSIÓ

Recitat de poesies

Aquest mes a classe hem començat la recitació de les diferents poesies que hem escollit nosaltres mateixos. Anem aprenent cada dia més coses i ítems sobre la recitació com:

• És necessari fer un exercici de respiració abans de sortir davant del públic, aquest consisteix en inspirar aire pel nas deixant la boca oberta, deixar que aquest flueixi pel nostre cos, ompli els pulmons i baixi a l’estomac, retindre'l uns segons per més tard expirar-lo per la boca.

• Cal tenir una màxima concentració per part del recitador, per tant a d'estar segur d'ell mateix.

• Nosaltres hem estat els que hem escollit la poesia, per tant, els versos ens aportant algun sentiment o emoció, això farà que sigui més fàcil transmetre'ls.

• El públic és un factor molt important, ja que ha de tenir respecte per la persona que esta recitant el poema, i a la vegada ser receptiu i saber escoltar. 

• Entre recitació i recitació és important no trencar l'ambient de concentració que existeix al aula.

•  Entonació correcte i no lineal.

• Relacionar el seu to de veu amb les emocions que vol transmetre i que requereix el poema.

•  Volum de veu adequat per a que tothom pugui rebre el missatge i el sentí amb perfecció.

• Bona vocalització i la correcta articulació dels sons per a que el missatge s’entengui a la perfecció.

Per aconseguir tot això cal que el recitador capti l’atenció dels receptor utilitzant:

• Entonació de forma correcte i no lineal
• El to de veu i transmetre emocions 
• Volum de la veu, per a que tothom t'escolti bé
• La vocalització i articulació

"COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC "

Durant aquest temps per part de l'assignatura de COED  havíem de llegir i fer apunts del llibre Com parlar bé en públic. 

El mateix dia de l'entrega dels nostres apunts vam estar treballant (en grup de 4 persones) i posant en comú les nostres idees per poder fer un decàleg del comunicador eficaç on hi havien les 10 idees principals. Al acabar aquesta tasca, vam elegir un porta veu de cada grup, per poder posar en comú amb tota la classe i vam formar un decàleg conjuntament que a continuació el podeu veure:

1. Tenir clares les 4 preguntes bàsiques. 
2. Domini de la llengua.
3. Positivisme. 
4. Retroalimentació amb el públic.
5. Ser natural: no memoritzar el discurs. 
6. Elaborar un guió ( conèixer el públic).
7. Domini del llenguatge no verbal.
8. Domini de la veu, velocitat ( pauses i silencis), volum i vocalització. 
9. Ser clar, precís i breu ( porta un bon ritme).
10. Estructurar el discurs.
11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Comunicació audiovisual i/o digital

L'altre dia en la sessió de grup gran parlem sobre la importància de la Comunicació audiovisual i / o digital.

Escoltar i / o fer d'espectador: rebem el missatge i ho reconstruïm ja que els nous coneixements adquirits s'agrupen amb els coneixements que ja teníem. D'aquesta manera reconstruïm en un nou missatge.

Quan ens comuniquem hem de saber que encara que l'emissor emeti un sol missatge cada receptor, s'imagina una cosa o altra depenen dels coneixements previs del receptor.

L'aparició dels recursos audiovisuals i / o digitals han causat un fort efecte en la societat d'avui en dia. Serveixen de molta ajuda, sobretot de suport a l'hora d'exposar un tema. Encara que, converteix el missatge en quelcom més complex perquè, el receptor està pendent de la parla, de les accions i del contingut a més, d'observar les diferents accions que transmeten. De vegades la mateixa consciència del receptor no agafa consciència de tots els missatges que es transmeten, en aquest cas parlem de la publicitat subliminar.

Anomenem publicitat subliminar a tota aquesta informació que es troba compost d'imatges i sons, i que la nostra consciència no és capaç d'identificar. També apliquem aquest concepte a aquells missatges visuals que contenen informació que no es pot observar a simple vista.

En l'àmbit educatiu trobem tres factors que causen una gran importància en els nens: la família, l'escola i els mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació, tenen una gran responsabilitat en els nens, ja que trobem famílies que tenen poc temps per dedicar. Per això, els nens passen moltes hores en contacte amb la televisió com distracció.Caldria que els mitjans de comunicació que agafessin consciència de la importància que tenen, de les reaccions que causen en els nens i sobretot l'educació que els donen.

Per introduir les noves tecnologies, en l'estructura tradicional d'educació, caldria fer una alfabetització audiovisual i digital, d'aquesta manera poder treure el màxim benefici sobre les noves tecnologies. A més, de començar a introduir aquests recursos des de petits, per poder créixer amb una bona base. D'aquesta manera crear assignatures per a aquest tipus de tecnologies, a més de fer una sèrie de proves per saber si s'han assolit els coneixements donats, és a dir com si fos un examen de qualsevol altre assignatura.  

Les tecnologies audiovisuals i/o digitals estan connectades a les emocions com si fos una poesia, on entren en joc diversos factors com:

• La música
• La veu
• El color
• El diferents plans de la càmera

La Descripció

A la sessió de petit grup de COED, vam treballar la descripció, per poder realitzar finalment una activitat en parelles.

Què és?

És un mode d'organització del discurs, que representa lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels conceptes més concrets als més abstractes. 

Les seqüències descriptives proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. La descripció normalment sol aparèixer combinada amb altres seqüències, com la narrativa o dialogal que és la part essencial de la representació del món.

Classes de descripció:

1. Descripció objectiva : L'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió. Característica dels textos acadèmics i científics.
2. Descripció subjectiva : Reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Funció : donar raó, de forma organitzada i exhaustiva de les característiques del món natural i social.

Estructura els textos descriptius 

1. Establiment del tema 
2. Caracterització
3. Relació amb el món exterior ( temps i espai)

Com es fa?

1- Idear (Explorar la situació) : 

• El propòsit del text tindrà una funció que predomina. 
• El contingut respon preguntes, explícites o implícites.

2- Ordenar (Esquema estructural)

• L'estructura pot variar, poden establir diversos graus de complexitat.

3- Textualitzar (Redacció del text)

• Descripcions subjectives i expressives, moltes comparacions i metàfores.
• L'expressió de la percepció de la realitat adquireix a través de les paraules trets nous i atractius, recorrent a la creativitat i valor estètic.

Tècniques descriptives

• Sintagmes nominals adjectivats 
• Verbs en present o imperfecte d'indicatiu 
• Paraules que descriuen impressions sensorials
• Terminologia 
• Definicions 
• Enumeracions
• Recursos expressius: comparacions, metonímies, personificacions, al·literació

Activitat

L'activitat consistia en fer-li una fotografia a una companya, però prèviament havíem de conèixer-nos, per això vaig pensar en fer-li una entrevista, on hi havien una sèrie de preguntes i variades. A través d'aquesta entrevista, vaig haver de pensar on fer-li la fotografia, havia de ser un lloc on se li veiés tal com és, a més de posar un peu de foto, que consisteix en una simple frase on la  descrigués tal com és. Finalment vaig lliura la fotografia més una petita descripció.

Recitació

Una de les activitats que farem a classe de COED, és recitar un poema, però per a això hem de tenir una sèrie de punts necessaris que a continuació els veurem:

• En una recitació ens impliquem molt més amb els moviments ja que, el recitador ho viu amb emocions i sensacions hi articula molt més amb gestos i expressions. Quan és llegeix no transmet cap emoció, simplement porta un altre tempo diferent.

• La poesia es comunica i va directament al cor de la persona, per això se li dóna tanta importància, perquè a través d'ella es pot entrar en un món d'imaginació, o simplement oblidar-se del que t'envolta per un instant.

• Una de les coses que més els agrada als infants, son la recitació d'un poema o l'explicació d'un conte per part de la mestre ja que,l'imaginació dels nens pot actuar de forma immediata . A més de fer una igualació de la imaginació i la realitat.

La composició del text

Anteriorment, en diverses entrades que trobareu al bloc amb l'etiqueta de COED, es va parlar del bon comunicador, o de les característiques de la llengua oral formal, en aquestes setmanes a classe de gran grup tractem la composició del text.

• La composició del text és un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final d'un escrit. Per tant el procés és circular.

A continuació trobareu, un petit esquema per sintetitzar les idees bàsiques de cada un dels passos del procés.

 

Clica aquí per veure-ho millor

Bon comunicador

Què entenem per bon comunicador?

L'altre dia a classe cadascú triava un bon comunicador, d'aquesta manera després d'analitzar, vam arribar a la conclusió que, un bon comunicador havia de tenir unes característiques fonamentals :

• L'humor
• Saber escoltar
• Improvisació
• Espontaneïtat
• Fer ús dels gestos i la mirada
• La veu: el volum, la vocalització, la qualitat
• Saber sobre el que es parla (contingut)
• Domini de la llengua

A continuació podeu veure un exemple d'un bon comunicador :



És un comunicador eficaç perquè fa ús de l'humor, posa diferents exemples, aconsegueix mantenir l'atenció del públic fent preguntes, és a dir el fa participar.El to de veu és variant, fa ús d'afirmacions, interrogacions i exclamacions. Té una organització, el temps està molt estructurat, mitjançant pautes i manté les 3 parts fonamentals d'un discurs (introducció, nus  i conclusió). La mirada cap al públic, el fet de no amagar darrera d'una taula, els gestos, la vocalització, el domini de la llengua i per últim l'ús de dades científiques. Fa que sigui un bon comunicador

Aprendre i créixer

Aprendre i créixer.  Fragment del llibre "Educació i vida quotidiana"

Després de llegir aquest text en grup hem extret l'idea central i una síntesi, que us les deixo a continuació:

Idea central

Aprendre a llegir ens obre un món nou, que ens educa i ens fa créixer.

Síntesi

Aquest fragment del llibre Educació i vida quotidiana ens mostra l’evolució d'un nen que no sabia llegir a un nen que ell mateix diu que ha crescut gràcies a haver pogut llegir un text.

A través del coneixement de la lectura, el nen ha pogut establir una relació entre so, imatge i lectura. A partir del moment en què el nen aprèn a llegir, s’adona que tot el que l’envolta és llegible.

“Així és com la lectura ens ajuda a matisar la percepció que tenim de la realitat”

Competència comunicativa

Definició: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants"

Sempre que fas una acció de parlar, esperes que algú ho rebi. Darrera de qualsevol parla hi ha un objectiu, si l'assoleixes el teu grau d'eficàcia augmenta. 
Des de l'àmbit públic fins al nivell professional, a la nostra cultura hi han uns caràcters assolits per a cada context, situació, és a dir n'hi han marques imposades des de l'antiguitat. ( Exemple: quan anem a una entrevista, utilitzem un llenguatge més formal.)

Components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical: 

• La que més treballem a les escoles
• Fa referència al domini del codi lingüístic
• S'ocupa dels nivells: fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.

2. Competència sociolingüística

• Fa referència amb el domini dels dialectes i dels registres (col·loquial, tècnic..).
• Saber interpretar el context i gestionar el discurs segons el context.
• S'ocupa de la situació dels participants, del propòsit de la interacció i per ultim de les normes i convencions de la interacció.
• A l'escola s'utilitza però no és practicat.

3. Competència discursiva

• Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. 
• De forma oral o escrita.
• Davant d'una situació, jo he de triar allò que em farà arribar al meu objectiu.

4. Competència estratègica

• Fa referència a l'estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació.
• Sempre és necessari utilitzar recursos i mecanismes verbals i no verbals
• Més recursos igual a més eficaç.

Llengua oral formal

El divendres 5 d'octubre a la classe de COED vam treballar la llengua oral formal, en la qual intervenen diversos punts importants. La classe va començar amb una simple pregunta: 

Què tenen de diferent i semblances les telenotícies , la conversa de dos nens jugant i la narració d'un conte?

Diferencies 

• La subjectivitat
• La planificació ja que, uns estan més planificats respecte d'altres.
• Un registre divers 
• Feed-back ( les noticies i el conte no esperen resposta en canvi els nens si)
• La gesticulació i velocitat (cada situació és diferent)
• El context (forma d'interactuar)

Semblances

• Tots són situacions comunicatives
• Utilitzen el canal oral
• Cadascuna de les situacions hi trobem un emissor i un receptor
• Tenen una finalitat (objectiu) establerta. (informar, comentar i explicar)

La diferencia clàssica entre la comunicació oral i escrita és perversa, és a dir ens ensenya a desdibuixar la realitat actual.

Aquelles situacions que avui dia fan que qualsevol persona és pugui desenvolupar fàcilment per el món.

Trets característics de la llengua oral formal

D'una banda trobem les característiques del context, és a dir espai i temps. Ens trobem que molts punts d'aquest apartat s'assemblen al canal escrit, ja que no és universal i és diversa. Exemple: sinònims i antònims. D'altra banda les característiques textuals que es centra en el text i el discurs, és formal, planificada, repetitiva i és molt important, l'ús dels llenguatges no verbals. Finalment trobem els aspectes lingüístics que fan referència directament a la llengua, és tot el que té a veure amb l'elaboració de sintagmes, l'ús de díctics, el·lipsis, a més de les normes d'ús.

Llengua i llenguatge

L'altre dia a classe de COED, vam a ver de portar un petit resum contestant dos simples qüestions que eren:

• Què és el llenguatge?

• Què és llengua?

Per poder respondre d'una manera correcte vam haver de llegir un article de J. Tusón d'on vaig extreure les idees principals del meu escrit :

Llengua i llenguatge

Reflexió i Conclusió: Què he après?

Llenguatge

• El llenguatge és un factor imprescindible,omnipresent i universal, fins i tot en somnis està present i tot humà ho desenvolupa.

• Durant el primer any d'edat el nen s'activa mentalment i aprenen les llengües i a partir de l'any i mig s'especialitzen en la llengua o llengües de l'entorn.

• El llenguatge és un medi de comunicació i d'expressió més extens que conservem les persones.

Llengua

• La llengua és sistema de signes i símbols orals, propi d'un grup social.

• La llengua fa possible la estructuració del nostre entorn però, també, és una part essencial de la personalitat. 

• La competència comunicativa és tot el conjunt d'aquelles característiques que necessitem a part de la llengua per comunicar-nos correctament.

• Una llengua és necessària e inseparable per mantenir un discurs lleuger, flexible i simple.

Autoretrat

A classe de COED, vam haver de portar un retrat nostre. Un cop a classe vam haver de descriure el proces de selecció d'aquella fotografia escollida, el perquè i com vam arribar aquella fotografia, quines vam haver de descartar, i quina va ser la decisió final i perquè.
Entre tots ens vam adonar de que la majoria de fotografies diuen molt de nosaltres i transmetien allò propi de cadascun. Una sola imatge pot dir molt d'una persona i a més depenent de la persona que la mirava extreia una conclusió o una altre. D'aquesta manera arribem a la conclusió de que cada persona pot tenir diversos punts de vista d'una mateixa manera que moltes coses depenen de l'experiència viscuda de cadascun.

Qui sóc, jo?

A la primera classe de Comunicació oral, escrita i digital vam fer una activitat basada en descriure'ns en un full a nosaltres mateixos. Una vegada acabada la activitat ens han recollit els full i hem repartit les descripcions un cop fet ens han agafat els fulls i hem repartit les descripcions a les diferents persones de la classe per començar a aprendre i a conèixer més sobre els demés.

He pogut donar-me compte de que és molt difícil descriure'ns a nosaltres mateixos i encara més complicat fer una deducció de com es un company de classe a partir d'una petita descripció. 

Un cop interpretat l'escrit havíem de formular dos preguntes i posar 3 adjectius que consideréssim característics d'aquella persona.